We're going to fly to Berlin!

I ja tenim els bitllets!!
Primavera divino tesoro.

Silencis

Silenci, és el que hi ha dins del forat negre que dorm en el fons del meu pit. Allà on ja no hi arriba res, on les fulles ja no verdegen, on difícilment hi torni a viure la primavera. El lent curs dels dies i el vertiginós passar dels anys han fet que de cop i volta sigui només vella. Sempre ha estat així però ara ja tinc arrugues d'expressió i cabells blancs que mostren al món l'edat de la meva ànima. Per fi el meu cos no enganya i ja tothom sap la veritat. Els passos s'han tornat petits i acompassats d'una lenta melodia.

Esperaré

Esperaré a que sientas lo mismo que yo,
a que a la luna la mires del mismo color
Esperaré que adivines mis versos de amor
y a que en mis brazos encuentres calor
Esperaré a que vayas por donde yo voy,
a que tu alma me des como yo te la doy
Esperaré a que aprendas de noche a soñar,
a que de pronto me quieras besar
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo,
mi amor, esperaré.
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo, mi amor, esperaré....

If I were rich man....

Published with Blogger-droid v1.6.7

Trens

Pq som tan cruels?

Potser siguin tan sols imaginacions meves però en l'aire roman suspès el canvi. Les tardes estrenyen i la negror enverina l'anima que només vol ser lliure. I s'acosta, s'olora en la humitat la tempesta. Oportunitats que estan a punt de passar en forma de tren sense retorn. Quieta, escolto, entre el murmuri de la ciutat, la locomotora que s'acosta.

Los argumentos que me faltan para defender quien soy

El meu bolso

Made in MR

Published with Blogger-droid v1.6.7

I si les coses van be?

Ens passem la vida somniant, esperant que per fi el futur truqui a la nostra porta. Hi ha persones que assegudes esperen veure arribar al seu príncep blau, en canvi d'altres besant totes les granotes que veuen per si de cas estiguessin encantades. Tots som d'una manera o un altre, però tots volem el mateix, deixar de sentir-nos sols. I tot i que diuen que no hi ha pitjor soledat que la que hi ha quan s’està acompanyat, els solitaris l’envegen. Segurament existeixi l'altre versió, aquells qui neguen la necessitat de sentir-se estimats, la necessitat de tenir algú al costat. Jo, que d’experiència molta tampoc en tinc, puc dir sota el meu prisma que la recerca de la felicitat és sovint esgotadora. Que no apreciem el que tenim quan la rutina s’instal•la entre les parets de casa i plorem desconsoladament per tos els moments que un cop passats han estat l'instant perfecte. Potser siguem molt exigents amb nosaltres mateixos, amb la vida i la resta del món. Per això davant la disjuntiva de deixar-se anar el millor és seure i deixar que per una vegada tot flueixi.

Published with Blogger-droid v1.6.7

La teva nova vida és a ....

Dies i dies, mails pendents d'obrir. Casualitats de la vida i somric per la coincidència, pel joc de l'atzar, per aquelles coses que passen sense cap sentit. Avui m'han dit on es troba la meva nova vida, el inici d'allò que vull. Quina mala llet que hagi de ser precisament allà.

Tardes de diumenge

Avui me aixecat amb una angoixa que no em deixa respirar. Avui com qualsevol dia fa un dia bonic. Avui com des de fa molt que no sentia aquesta opressió al pit. Avui per primera vagada amb molt de temps me recordat de tu. En la teva olor i m'angoixa el dubte de si et sabria reconèixer. Fa dies que rondes de puntetes, subtil, fent el despistat pel meu subconscient. I surto de festa, ric, ballo però torno a casa i el dubte m’assetja. Feia temps que no hi pensava, temps que ja no m'importaves, i de sobte tornes a mi com un mal son en la nit. Portant de nou dubtes i angoixes que creia haver oblidat. Avui fa un dia preciós i per la finestra del tren veig la tarda caure sobre el mar blau.

I se que m'equivoco al escriure aquestes linies, se que faig malament al parlar del que no toca, pq el temps passa i ni els amics queden.

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força

"Vull alçar la veu per una tempesta, per un raig de sol....Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang"

Benvingut a la millor dècada de la teva vida. On torbaràs l'home que seràs, on descobriràs el món adult des de la innocència dels teus vint anys. Viuràs lliure en el vent i volaràs pel món seguint un camí que encara no s'ha inventat. Tindràs alegries, amor, riures i potser algun entrebanc, però tot passarà si et mantens de peus, si segueixes sent com tu ets. Viatja, no deixis res per fer, no et quedis quiet, no deixis res per demà, aquest no existeix. Busca i lluita pels teus somnis, creu i tingues fe, les coses sempre poden ser millor, no hi ha res que no siguis capaç de fer. Ara que tens vint anys, surt al món amb el cap ben alt i pinta'l dels teus colors!

Joan Manel Serrat - Ara que tinc vint anys