Pq som tan cruels?Potser siguin tan sols imaginacions meves però en l'aire roman suspès el canvi. Les tardes estrenyen i la negror enverina l'anima que només vol ser lliure. I s'acosta, s'olora en la humitat la tempesta. Oportunitats que estan a punt de passar en forma de tren sense retorn. Quieta, escolto, entre el murmuri de la ciutat, la locomotora que s'acosta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario