Avui me aixecat amb una angoixa que no em deixa respirar. Avui com qualsevol dia fa un dia bonic. Avui com des de fa molt que no sentia aquesta opressió al pit. Avui per primera vagada amb molt de temps me recordat de tu. En la teva olor i m'angoixa el dubte de si et sabria reconèixer. Fa dies que rondes de puntetes, subtil, fent el despistat pel meu subconscient. I surto de festa, ric, ballo però torno a casa i el dubte m’assetja. Feia temps que no hi pensava, temps que ja no m'importaves, i de sobte tornes a mi com un mal son en la nit. Portant de nou dubtes i angoixes que creia haver oblidat. Avui fa un dia preciós i per la finestra del tren veig la tarda caure sobre el mar blau.I se que m'equivoco al escriure aquestes linies, se que faig malament al parlar del que no toca, pq el temps passa i ni els amics queden.
1 comentario:
hem de treure la negror del cor , si no , tot es veu sota un llum trist i la vida no ha de ser aixins , no podem deixar que sigui aixins ,de tant en tant và bé treure les nostres miseries a que les toqui el aire i llavors tornar-les a arraconar al fons del cuartet dels mals endreços de la nostra ment , fins que un dia tornin a escaparse per una petita escletxa, com un nen entremaliat .
Publicar un comentario