viernes, abril 24, 2009

Ja només en són cinc

Cinc els dies que resten per marxar, per fugir, per escapar. De tot una mica però lluny d'aquí. Cinc els dies pq el meu compte en rere es posi a zero. Per la primavera, dolça primavera. Tinc la mateixa sensació com quan surts aviat de casa un matí de principis d'estiu, quan la calor ja apreta, però just aquella hora encara corre una brisa fresca de marina i saps que aquell dia serà un gran dia.
Pq ja només queden cinc dies pels meus matins de Juliol.

No hay comentarios: