Que aquest any m'havia fet el propòsit d'assolir els nous propòsits, fins i tot jo mateixa ho se. El que no sabia és que seria tot tan complicat i amb tanta penitencia. Els meus objectius són uns i en canvi els somnis en son uns altres de molt diferents. I tot el que vull costa com a mínim diners. La gent fa i desfà, i jo he de fer balanç i seguir endavant amb els meus objectius. Aquest any hem quedo sense vacances, aquest any hem quedo sense volar. I veig Nova York tan a prop i a la vegada tan lluny... Qui sap si en un revolt del camí per fi pugui dir, per fi pugui cridar que ja som 5 de desembre i estic de camí, de camí de tu, de camí d'allà, de camí a un futur que no vol arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario