Misèria Humana

Fora la pluja envolta la ciutat de gris. El fred ha tornat de nou a recórrer els carrers buits de vida. Aixoplugats a casa, la gent se sent segura. Però les parets no contenen els nostres secrets. Passes atrafegades, cops de porta i crits. Algú plora sobre el sostre de la meva habitació, sento com s’estripa la seva anima, conec la sensació del dolor sobre la pell. La veu s'esqueixa a cada paraula, a cada suplica sense sentit. Vull marxar a casa. La veritat no és mai del color que volem, ni tan sols és veritat la pròpia veritat. La misèria humana repartida pel món, s’instal•la a casa sense avisar. Conec el seu rostre, el seu alè i en canvi avui sóc incapaç de sentir, avui no deixaré que m'atrapi i embolcalli.