Primavera

No hi penso en tu, ni sovint ni poc. De vegades, sense saber pq la gent em pregunta per tu i jo fa temps que et vaig perdre la pista, i no se que els hi he de dir. No et trobo a faltar, segurament, i crec que aixo és bo per mi. Pero d'una manera que ara ja no sóc capaç a comprendre la gent ens a lligat com si fossim un de sol i pregunta per tu i ja no tinc respostes a donar. I és llavors quan se que una. altre vegada me tornat a equivocar. Pq has desaparegut, de la mateixa manera que vas apareixe amb un PUM!, i ni tan sols m'havia adonat. I en aquests dies que són tan iguals a quan tot va acabar i encara pregunten si se com et va, recordo qui erets i lo molt que et vaig estimar. Que bonica és la primavera i els dies plens de llum.

Published with Blogger-droid v1.6.8

Temporades

Ja es veia a venir, tot i ser de cop i volta, tot i ser quelcom inesperat. Pero les pitjors prediccions s'han fet realitat i ara ja només queda esperear. Esperar i creuar els dits per a que no torni a passar. I es que no és agradable veure el món des de les hombres. Aquestes de vegades guanyes i engulleixen tot el que troben, la llum del dia, les hores, el riures, les oportunitats... Costa lluitar contra l'obscuritat quan aquesta viu dins dels teus ulls...

Published with Blogger-droid v1.6.7

Permis

S'ha acabat el temps de permis. Els minuts concedits en un partit. Toca afrontar pors i deixar per més endevant tot allo que sigui claror. Entro de nou dins la boca del llop i el final del tunel ara cau molt lluny.

Published with Blogger-droid v1.6.7

Quan les pors tornen...

Sovint podem sentir por, por a coses que no existeixen, a coses impossibles. Fets que només existeixen a la nostra ment i a les pel•lícules. Però ahir, des de feia molt de temps, vaig sentir una por real. Una por allò conegut. Por a l'obscuritat més absoluta.

Aniversaris que vindran

Manel - Aniversari

Bufa les espelmes dels teus desitjos!!

News

Last night, in the county of New Hampshire, different witnesses say us that strange phenomenon appeared in the sky. Lights moved quickly and an erratic way on a clear night. The same witnesses called the police who didn’t make any official statement.
Some farmers of the community reported them that this early morning the more phenomena appeared without explains in their farmland. Those crops were still green they have emerged with clear signs of combustion. Scared people are hiding in their houses and some people are getting together in the pubs. They are looking forward to the news.
The Mayor confirms that these events may be the work of some jokers. The Mayor is in meeting whit Scotland Yard agents.
We have interviewed some of the affected of this strange event. Henry Smith said that last afternoon his crops were good. He said that this phenomenon hasn’t done by jokers because his dogs would have barker.
Although Rose McFinn who is 88 years old and she has lived in New Hampshire since she was born. She said that there are some younger who have fun to alarm to community.
We will keep you informed when we will have news.

Goteres

Mentre el món mira cap al Japó i les fuites nuclears. Mentre creuen els dits per a que tot es solucioni d'una manera ràpida i efectiva. Mentre les webs de cercadors de vols es col•lapsen en busca d'una sortida. Avui, aquí, anem tots amunt i avall, corredisses pels passadissos, gent amb cubells d'aigua i socis amb bayetes. I és que l'edifici a decidit fer figa. O barca...
I és que a Barcelona plou a bots i barrals, el dia transformat en negra nit. Una ullada en sèpia del món modern.
Rierols d'aigua baixen carrer avall i el nostre edifici, amb complexa d'un vell vaixell mercantil, sura a la deriva entre la resta d'edificis de la ciutat. I el va i ve de les onades fa que tots dansem al ritme d'una musica silenciosa. En mig de la tempesta s'escolten crits de "achicar el agua" i som-hi tots a treure l'aigua per les finestres. Arremangats i amb botes de goma pugem i baixem plantes i segellem aquells despatxos que ja no podem salvar. I a tot això el veí del davant segueix fent fotos d'amagades a l'altre banda del carrer, creient-se amagat dins la foscor de l'habitació.
Qui deu ser???
Avui de segur que anirem a dormir baldats, tanta feina i tanta aigua sort en tenim que la gent de maquines estem a les ultimes plantes i aquí encara l'aigua no ha arribat.

Pluja

S'ha passat el dia plovent, desde la finestra escolto la pluja caure, una melodia que no para de sonar. I no vull evitar el recordar altres finestres. Finestres tancades que no porten enlloc. M'agrada la pluja, m'agrada estar a casa quan plou i m'agradava ser el que no soc quan plovia.
Ara la pluja es tan suau que no escolto et tic tac de les gotes caure contra el terra i sembla que res hagues estat real...

I no se, si hagues sigut millor...

Demà divendres i la vida sembla millor

I encara que només ho sembli ja és un motiu per aixecar-me demà!!

De tu

Avui he parlat de tu, de la teva llum, del teu color. Dels dies càlids i les hores lentes. He parlat del teu cel que és d'un blau estiu intens. De les teves rajoles blaves, dels teus carrers adoquinats. I la gent no em creu quan dic que tens quelcom especial. Que els rellotges no funcionen i els menjar te un gust diferent. Que et pots perdre i trobar i seguir perdent-te una vegada i mil més i no cansar-te mai, i no voler marxar...

Però la gent no em creu i somric al veure la seva tossudesa lo equivocats que estan.

Estar sense estar

Quin dimarts més de dilluns. Quin dia més d'hivern. Gris, fosc, gris. El hivern s'acaba i està enfadat. No vol marxar i jo necessito que ho faci. Avui s'ha volgut venjar de mi i m'ha instal•lat el fred dins. Tot el dia que vaig encongida, amagada dins la jaqueta. Vull arribar a casa i donar-li porta a tot aquest dia de gris i mals de cap. Posar-me el pijama, les ulleres i posar-me a cosir. Deixar passar les hores mentre el sopar s'olora per tota la casa, la calefacció encesa i el Corso neda net i polit. Quin dimarts més de dilluns, més horrible i més feiner....
Feliç dia de la dona treballadora.

Tuba

Aquesta nit toco la tuba des del cap damunt del far. La foscor i la boira no em deixa veure més enlla. No hi ha res, res. I una nota greu, com un lament, gairebe com un plor, s'escapa i s'escampa foscor endins... La llum del far ja no brilla, ja no marca el cami a casa.

Paset a paset

Poc a poc i amb molt d'esforç les coses per fi arriben a bon port....

La ruta del Dragon 1ª Part Vietnam - Camboya

Pq tot pot ser possible si un s'ho proposa....

Busco feina nova, busco vida nova

De vegades ens aixequem amb el peu esquerra i serà el temps però últimament tots els dies són de peu esquerre. I quan això succeeix és que la vida necessita una empenta per seguir endavant. Pintar nous horitzons, respirar nous aires. Un redecora la teva vida que impliqui des del pintaungles fins a l'hora d'anar a dormir. Canviar el fus horari, canviar el clima, i sobretot canviar el color de les cases i el cel. Però no se si tinc edat per fer unes coses o per fer unes d'altres. Si la vida és tal i com nosaltres volem pq no hem sento plena amb la vida que tinc? M'he quedat per por, per por a moltes coses, al canvi, a sentir-me sola. I no me adonat que ja ho estic.

We're going to fly to Berlin!

I ja tenim els bitllets!!
Primavera divino tesoro.

Silencis

Silenci, és el que hi ha dins del forat negre que dorm en el fons del meu pit. Allà on ja no hi arriba res, on les fulles ja no verdegen, on difícilment hi torni a viure la primavera. El lent curs dels dies i el vertiginós passar dels anys han fet que de cop i volta sigui només vella. Sempre ha estat així però ara ja tinc arrugues d'expressió i cabells blancs que mostren al món l'edat de la meva ànima. Per fi el meu cos no enganya i ja tothom sap la veritat. Els passos s'han tornat petits i acompassats d'una lenta melodia.

Esperaré

Esperaré a que sientas lo mismo que yo,
a que a la luna la mires del mismo color
Esperaré que adivines mis versos de amor
y a que en mis brazos encuentres calor
Esperaré a que vayas por donde yo voy,
a que tu alma me des como yo te la doy
Esperaré a que aprendas de noche a soñar,
a que de pronto me quieras besar
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo,
mi amor, esperaré.
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo, mi amor, esperaré....

If I were rich man....

Published with Blogger-droid v1.6.7

Trens

Pq som tan cruels?

Potser siguin tan sols imaginacions meves però en l'aire roman suspès el canvi. Les tardes estrenyen i la negror enverina l'anima que només vol ser lliure. I s'acosta, s'olora en la humitat la tempesta. Oportunitats que estan a punt de passar en forma de tren sense retorn. Quieta, escolto, entre el murmuri de la ciutat, la locomotora que s'acosta.