De fons tinc al Muchachito, que aquest dissabte hi ha concert al Clap i toca aprendre les noves cançons, mentre faig el ronso una mica abans de començar a treballar. I en aquest petit break he atacat la màquina i m'estic menjat uns donuts de xocolata. Dels de xocolata negre de tota la vida. Intuir el seu gust inclús abans de mossegar-lo no fa que les sensacions canviïn. Us recordeu del "Petit Xef" doncs en aquest moments em sento igual que el jurat del concurs. I tot i haver de tornar a la realitat quan m'he posat l'últim boci a la boca i la meva cançó preferida arriba a la fi, sospiro i em desenfado de la vida i dels errors comesos per imprudent i tossuda.
Així dono pas al resta del meu dia que ha promès ser avorrit i difícil, i si algú creu que aquest termes són incompatibles l'intercanvio per un dia l'espai buit que tinc al cap.
Així dono pas al resta del meu dia que ha promès ser avorrit i difícil, i si algú creu que aquest termes són incompatibles l'intercanvio per un dia l'espai buit que tinc al cap.
PD: Deixo l'operació bikini per la setmana següent que per aquesta ja he fet moltes dolenteries...
No hay comentarios:
Publicar un comentario