Fa dies, de fet molts dies, que tinc en ment el tema de la fe. Potser per viure a ciutat, potser per les casualitats, últimament he vist molta gent de fe. Avui mateix sense anar més lluny, asseguda just al meu davant hi havia una senyora, gran, de cabells platejats i vestimenta rigorosa. I no deixen de sorprendrem cada vegada que els veig, que les veig. Jo tinc fe, potser no en les mateixes coses, o senzillament es diguin per noms diferents. Crec en les senyals, en el destí i poc en les casualitats. Crec en el meu instint, en les coses que se del cert. En el que veig dins meu. La meva és una fe innata en un món millor, on les coses han de tornar a lloc i els cercles per fi aconsegueixin completar-se. Se que he arribat fins on sóc gràcies a l'ajuda de molta gent, a la seva voluntat per ajudar-me a seguir endavant (posant-me un peu davant de l'altre).La fe m'ajuda a dormir per les nits, em tranquil•litza l'ànima i m'esperança de l'arribada d'un demà millor. Del meu demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario