Revetlles

Nit de foc, nit de màgia. La nit més curta de l'any sota les estrelles de la ciutat. Sota una lluna mig plena que s'amaga rere núvols. Mojitos casolans i tumbones a l’herba. Amb gent nova i el regust amarg de la tònica, de les trobades inesperades, de records casi oblidats. I mentre l'amor es dilueix entre els glaçons i la boira que exhalen els pulmons d'una pipa d'aigua, ric i somric per culpa de la hiperventilació. L'oxigen que es respira lluny del centre se m'ha pujat al cap, embriagada de la vida vull més de tot, sigui el que sigui tot. Més nit per compartir amb tu, més somnis per viure, més rutina que no canvia. El ressonar de les bombes, els castells de focs i les bengales les porta encara la brisa fresca del mar.
Si és una nit màgica potser pugui demanar algun desig. Per petit que sigui. Desig que se que compliràs al obrir els ulls el dia de Sant Joan.