Asseguda al cap de taula hem sento feliç de poder reunir el meu passat, el meu present i tot el meu futur a l'hora de sopar. Una nit de celebracions, meves, nostres, de totes. De regals enrederits i noticies que venen sempre amb un pa sota el braç. Somnis vestits de blanc, il·luminats per petites mostres d'amor etern. Una nit on el Lambrusco corria i l'aigua era obligada. Converses creuades i absentismes momentanis només per perdrem en el pensament de la felicitat. Les fotos es van quedar curtes i la festa es va allargar per primera vegada en molt de temps. Ni la pluja de matinada que difumina el maquillatge de la nit, ha pogut esborrar tot el cansament d'aquest mati. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario