De Castanyer

Degut a una falta de temps per a tot, la celebració dels aniversaris sempre s'allarga una mica. Pares, amics, amigues, viatges... fan que les espelmes del meu pastís s'apaguin una vegada i una altre. Tot i fer-se esperar, els detalls un a un apareixen com les primeres estrelles de la nit. I somric, pq he d'admetre que hem fa feliç, que ho sóc malgrat els meus esforços per no ser-ho. Vaig sopar el que més m'agrada en aquest món, vaig descobrir que l'alvocat i el salmó combinen perfectament per fer una maki gegant amb regust a wasaby. Que les nous amb xocolata segueixen sent els bombons que més m'agraden i que les sorpreses, tot i ser sorpresa, poden ser allò que tan desitgem en secret (o pensaments que se'ns escapen en veu alta). Encertar-la sempre és complicat, i que t'encertin crec que de vegades encara ho és més. Però aquesta nit toca festa, ballar sotes les estrelles, brindar amb elles, celebrar totes les nostres batalles perdudes i sobretot per la memòria que ens fa ser qui som.
Avui tinc sabates noves, la panxa plena i un somriure estúpid als llavis.