Farà cosa d'un parell de dies com a molt, en mig d'una conversa d'allò més banal, entre dits del peu i celles a mitges, hem vaig adonar que els somnis d'infantesa també és fan realitat. I tot i ser conscient un sempre vol molt més. Més de tot, més hores, més sushi, més amor, més diners,... si, diners no m'anirien del tot malament (dec tenir un forat negre instal·lat al compte corrent que absorbeix cada més el sou... hauré d'anar a parlar seriosament amb els del banc o amb els de la NASA i que me'l desinstal·lin, així potser aconseguiré estalviar el suficient per marxar).De petita no tenia clar que volia ser, les possibilitats són molt amplies davant d'una "tabula rasa", divagava i segueixo divagant. Els meus somnis sempre giraven al voltant de llums de colors i milers de rialles per segon. Somniava amb records que fan feliç l'anima quan la neu per fi arribés a mi. Però ara, després de molt de temps somniant cada nit el mateix, he perdut la fe i l'esperança que alguns es facin realitat. Més que un somni sembla ja part de mi, una cançó de bressol per aquells que ens hem fet grans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario