Perduda en algun lloc sense retorn

No us ho creureu, m'he perdut en algun moment, m'he quedat dormida en el seient del enredera d'aquest autobús i quan he volgut despertar ja estava aquí. En el km 27 d'una carretera que ni conec ni se on va a parar. M'han despertat i m'han fet baixar. I estic tota sola, esperant algú que potser no arribarà. Amb les maletes als peus i cara de pomes agres. No hem barrufa el 27! És l'únic que arribo a pensar. Quin dilema, sempre endavant sense mirar enredera, sense aturar-se mai. I el dia enteranyinat de núvols negres m'amenaça amb deixar-me xopa, molla com un pollet. És primavera. Sort en tinc del paisatge i dels colors verds del vestit del món. Crec que seuré sobre la maleta i al menys avui decideixo no avançar. Estic de vacances, tancat per defunció, que s'han mort els meus dies i la juventut s'ha escapat. Avui és el meu aniversari i no hem barrufa el 27.