Hola des de Oporto!!!

La tornada ha estat força durilla, 50 mails per obrir, llegir i solucionar. Aissss que vida más dura! Però tot a valgut la pena. Ha estat un viatge bonic, tranquil, de comilones i pluja, molta pluja. I a mi m'agrada molt la pluja, les tempestes a les set del matí. Les tardes a la fresca de converses varies sota la manta. D'apostes tontes perdudes per avançat. I rialles, tantes rialles que no volia tornar. He anat amb vaixell en busca del mar dels sis ponts. Llargues travessies per laberints de roba estesa i pintades a les parets que senyalaven sempre el nord. I de fons, sempre les gavines allà dalt navegant pels núvols com si res fos veritat. Però aquest cop els somnis s'han fet realitat. Avui m'he despertat i per fi he entès moltes coses.