Tres cents seixanta cinc dies i torna a ser quinze de maig. Tot i que els temps mai s'atura, tot i que el temps s'allarga quan menys ho volem i lent quan més presa tenim, en aquesta vida, fins i tot el temps acaba sent relatiu. I relatiu és que ens tornem a trobar just en aquest punt del camí. Un punt on sempre faig una ullada al meu voltant i apareixen els records de les vides passades, de les futures i les grans esperances. Avui, sota un sol d'estiu, deixo lliscar suaument els dits sobre un teclat antic. Ressonen en el buit notes perdudes que fan escapar somriures nostàlgics i se que fins i tot l'amor és relatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario