Pel pont

He passejat de la mà sota un sol de primavera, per carrerons que ja fan història. He fet el guiri, fent practiques per la volta a Portugal. De converses banals entre les parades del mercat. Bevent sucs exòtics i perseguint les olors de les fruites. Avui he redescobert una part de la ciutat que tenia oblidada. I és que l'ambient estiuenc ja es respira en l'aire i en els somriures de la gent. Respiro de nou després d'un temps d'ombres, d'un temps a l'ombra. Sóc el que sóc, i m'agrada riure a cistells plens quan et tinc aprop. Les braves d'en Tomàs i les vergonyes dels gelats, seran secrets de la memòria que ja mai ningú hem podrà robar.