Potser sigui com sempre imaginacions meves, però ha entrat el maig i les coses es veuen ja d'un altre color. La primavera pren un caliu més personal, més romàntic, més atemporal. Gairebé l'aire es de color de felicitat. I és que el maig ha estat sempre per excel·lència el meu mes preferit de l'any. Hi ha d'altres mesos que també m'agraden, per motius personals, per motius vacacionals. Però el maig és un bon mes per néixer. He de reconèixer que els signes son de caràcter fort, tossuts, i que us he de dir dels nascuts al final, de personalitat dualista, sovint volubles, incoherents a ulls aliens. Però deixant de banda els signes, les estrelles i el destí, torna la roda a caure en un mes de pluges, de pícnics oblidats, velles nostàlgies que fan creure que el viscut realment ha valgut la pena. I ara que els records de la ment han deixat pas als records del cor, tot és millor. Ja les fotografies no hem poden fer mal i sóc més forta que ahir, el mes portarà a la vegada un any sencer per estrenar. Un desig, ser millor persona. Una il·lusió, que els meus somnis es facin realitat, els dolents, però sobretot els bons. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario