Avui he llegit una carta, d'aquelles que es llencen al mar esperant ser llegides, qui sap per quin pirata. Avui he descobert que volia llegir la teva carta, necessitava escoltar la teva veu.Parlaves de llocs llunyans en la memòria, de somnis "d'algun dia". Parlaves de perderes, parlaves de no voler ser trobada. I de llocs, de refugis i de fars. Saps, jo un dia vaig tenir tota una illa deserta per a mi i un vaixell pirata per anar a solcar els mars. Per lluitar contra les tempestes i sentir l'aire salat en el rostre. Però com tots els somnis hi ha un despertar i pateixo d'insomni des de llavors. I l'únic que les boires hem deixen veure, es un tros de fusta a la deriva en mig de la nit.
Potser sí tens raó, potser viure en un far sigui la solució per recuperar les meves llargues nits. Un far per no tornar-me a perdre i poder tornar sempre a casa. Il·luminant el camí d'aquells que ja no tornaran, d'aquells que ja no vull que tornin i que voldria protegir dels dies grisos. Potser si ells també veiessin la llum del far, des de la llunyania potser no se sentin tan sols.
Però crec que fins que no trobi el meu far hauré de seguir compartint les meves nits d'insomni amb els remordiments i la culpa. Amb la nostàlgia dels meus estius al mar.
I buscant , buscant he trobat on m'agradaria arribar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario