Portes Obertes

Dinars a corre cuita, dinars accelerats. Tot llest en un moment i la conversa flueix normalment. Tot és familiar, tot és nou i "extrany". Els nervis per fi han desaparegut i els plats apareixen l'un rere l'altre com si ho hagués fet tota la vida. Un menú, per mi, per a molta gent. La pasta, la carn, les salses i el postra es van deixar menjar, potser hi va faltar pa, potser una mica més de caliu ambiental. Però els riures i somriures, les historietes quotidianes, els problemes de tothom fan i desfan el nostre dia a dia. Va ser una vetllada increïble, condensada en el poc temps compartit. Queden pendents tot de bons propòsits, de futures nits compartint molt més. Agraïda per la companyia, per tot allò que només es guarda en el record.