Fa molt temps en la història hi havia una nena que anava un dia a la fira. Patim, patam, patum... cantant i saltant de la mà hi duia un amic. Vet aquí que al arribar tot era ple de llums de colors, de musiques que sortien de tot arreu, de gent amunt i avall. Era de nit, una nit de primavera clara i serena. Deixant-se endur pel corrent la nena i el seu amic, que fins ara no us havia dit que era un ocellet que parla, van passejar per la fira confonent-se amb els desconeguts que reien. Bocabadats, enlluernats pels firants, homes barbuts amb malles a ratlles, catifes voladores, caçadors d'ànecs daurats i dones grosses saltant d'un trampolí infinit per caure després dins d'un got tan petit com un didal. La nena no havia vist mai humanets saltimbanquis ni tampoc lleons que dormitaven salvatgement dins les seves gàbies. Bombolles que volaven topant contra els nassos dels desconeguts que sorpresos reien sorollosament mentre es grataven els ulls de sabó. I caramels, muntanyes de caramels de tots els colors de l'arc de sant Martí. Núvols de l'aposta de sol, capturats amb caçapapallones, dolços com el sucre.I de sobte, en una caseta de la fira, amagada darrera un fanal per dues monedes de plata podies escollir un peix taronja d'entre els milers que allí tenien.
És així sense més que la nena i l'ocellet van adoptar un nou amic que no parlava però movia la boca com si cantes òpera.
Benvingut a casa Corso!!! Tan contents estaven tots que van decidir regalar-li casa nova i novia. Així que la nena i l'ocellet tenien ja dos amics que nedaven sense parar dins la peixera.
Avui el cantant d'òpera a perdut a un amic que flotava boca avall dins la seva peixera... serà que tot conte te un trist final???
No hay comentarios:
Publicar un comentario