Trucades

Avui, més que mai he pensat en trucar-te. En sentir la teva veu. Saber que tal et va tot i parlar de res en concret, del temps, de les coses rutinàries. Sembla que hagi passat una vida sencera i només fa dos dies que vas marxar. Tanco portes. Però avui he pensat en trucar-te. No se que et diria, segurament estiguis enfadat, molest, incòmode. La teva veu, seria, llunyana i tinc por. Se que tot i no dir-ho alguna cosa ha canviat i segurament necessito sentir-ho. Potser així sigui més real. Obro finestres. M'agradaria dir-te que no et trobo a faltar, que la teva absència ja no hem fa mal. I tot i no enganyar-me visc sense tu i visc més tranquil•la pq ja no hi ha res fora de lloc. Però lluny de tot dramatisme, avui tinc ganes de trucar-te, ganes de veure't. I per un moment m'he il•lusionat pensant en aquesta idea. L'estomac se m'ha omplert de papallones i segurament faci el que no he de fer... trucar-te.

Hope there's someone, live