De pont i de vacances

Estimats navegants que us heu deixat caure per aquí aquesta tarda de divendres, anunciar-vos que tanco la paradeta durant uns dies.
Marxo de pont i de vacances, marxo com sempre per tornar al meu racó preferit del món. Marxo per veure de nou les llums de Nadal i deixar per uns dies les coses que ja no m'agraden tan. La rutina, la ciutat, les cares conegudes i les que ja no ho volen ser. La feina, la casa, les sabates i l’avorriment. Marxo per perdre de vista sempre el mateix horitzó, sempre el mateix sostre, el mateix abisme. Agafaré l'avió i mentre dormi canviaré d'espai i temps. Res quedarà de la persona que sóc ara, de la persona grisa i trista que m'han obligat a ser. Les coses que hem vull emportar caben en una maleta petita doncs el cor no viatjarà amb mi.
Marxo sense saber si aquesta vegada tornaré.
De peus davant l'avió, de cop tot canvia per mi i ja no torno, hem veig a mi mateixa caminant per la nit freda caminant decidida cap al meu futur. I res queda ja del passat.