Caminant sobre les aigües

Dilluns, primera hora del matí i he rebut un mail d'algú al qui per coses de la vida estimo moltíssim. I qui inesperadament ha posat pau a la meva anima. Tenia por de que m’hagués pres per boja, de vegades reacciono massa impulsivament i fico la pota fins al fons. Però se m’oblida que la gent que ens estima sempre fa la vista grossa pq l’amor SEMPRE compensa. Segurament a partir d’ara mesuraré les meves paraules, però m’agrada pensar que potser algun dia ell llegirà tot el que escric. La meva mare diu que sóc molt melodramàtica i que tinc tendència a la tragèdia, però el dolor fa que les paraules flueixin lliures. Sempre ha estat una inspiració per a mi.

I si algo bo he tret de tot aquest dolor, tot i que aquest hagi trencat la fe que tenia en el món, ha estat conèixer a persones que mai havia pensat que existien, persones bones de cor i anima, de paraules i de fets. Una vegada vaig somniar que podia formar part de les seves vides... però tot somni te un despertar.

Petons des de l’altre banda.