Arrels

Estava mirant el meu fotolook. Tinc algunes fotos penjades que vaig renovant per no haver de pagar. Estava mirant les fotos que tinc del nostre viatge (que en son només dues) i he començat a mirar enrere, a mira fotos més antigues, i fent el camí al revés, de seguida m’he plantat al 2007. I m’ha sobtat, de cop i de volta, un sentiment estrany. I no m’he sabut reconèixer en aquelles fotos, com si la persona que somriu a la càmera no fos jo realment. Però si que ho sóc. I m’he descobert recordant aquells dies en que tot era possible i una aventura nova, amb els mateixos problemes i segurament amb més dubtes. Deu ni do, dos anys ja farà d’aquella nit. D’aquell aniversari que no havia de ser nostre.
Estic contenta d’haver arribat on sóc i tot, o en molta part, gràcies a tu. Una vegada hem vas escriure una nota, on deies lo important que era jo per a tu. Potser pq parlo massa i no hem prens seriosament, però avui mentre mirava les fotos m’he adonat de lo molt important que ets per mi. No tinc dubtes del que vull, tot i que continuïn havent Octubres en la meva vida. Se que me’ls permets i jo els necessito.
Et miro sovint, quan creus que no ho faig, en mig de la gent sense adonar-te, ets el meu millor amic, i no ho saps.
Sense ni tan sols buscar-ho t’has enredat tan en la meva vida que penso en tu inclús quan crec que no ho faig. Si poguessis veure’t durant un segon amb els meus ulls, potser deixaries enrere tot allò que no cal.
Com qui no vol la cosa hem deixat passar el temps i aquest ha passat molt ràpid.

Feliç dia del nostre no aniversari.