Fungi Porcini

Al igual que les coses importants a la vida, arriba sense avisar.
De cop se'm presenta una idea absurda al cap, balla entre els meus pensaments i em fa somriure tontament. Allò que només puc entendre jo.
Trobar el cap del fil conductor sovint em resulta difícil. Sempre divago i m'acabo perdent.
En la memòria hi tenim guardades les olors de la nostra infància, els colors dels estius. Jo hi guardo a part moltes altres coses. Sense adonar-nos lliguem al nostre record tot d'objectes inanimats, tot de llaços vermells que ens transporten a dies que no tornaran.
No ho puc evitar, apareix de cop i de volta. Sovint, el que guardo en la nevera del record són tot de plats de menjar. Macarrons gratinats al forn, gelat de xocolata Belga, el Sushi, les tallarines (petxines) i fins i tot el micuit.
Avui, mentre anava amb cotxe contemplant el paisatge del Maresme, he somrigut al imaginar-me a mi mateixa obrint de nou la nevera per deixar-hi més menjar. Els "fungi porcini" ara formen part de les coses que aprecio de manera especial. Els he lligat a mi i mai més seran el que eren pq sempre hem portaran de nou a tu, siguis on siguis.
Sóc el guardià de la clau.