Quin any, quin hivern tan desastrós. I ara arriba la primavera i torno a estar constipada.
Hem fa mal el paladar, gotejo com una aixeta mal tancada i tinc ganes de ficar-me dins del llit per no sortir. La meva primavera, amb regust a preludis d'estiu, es difumina per moments mentre les pluges amenacen de nou la ciutat de Barcelona. Assetjada la fortalesa, els seus habitants només ens queda esperar, armats amb paraigües i ulleres de sol. I un silenci que ve de lluny hem tapa les orelles. Avui hem costa pensar.
I la gent sempre encuriosida pregunta que em passa i jo no se el que haig de contestar. Tantes grips noves, tantes per triar, que gairebé no goso ni respondre "No ho se pas". Potser esperi, de segur que algun símptoma es delatarà. Si hem surt bec o si hem surt cua recargolada. I si curo i faig goig doncs res, un constipat normal. D'aquells que s'agafen gràcies a l'aire condicionat i uns bons companys.
Hem fa mal el paladar, gotejo com una aixeta mal tancada i tinc ganes de ficar-me dins del llit per no sortir. La meva primavera, amb regust a preludis d'estiu, es difumina per moments mentre les pluges amenacen de nou la ciutat de Barcelona. Assetjada la fortalesa, els seus habitants només ens queda esperar, armats amb paraigües i ulleres de sol. I un silenci que ve de lluny hem tapa les orelles. Avui hem costa pensar.
I la gent sempre encuriosida pregunta que em passa i jo no se el que haig de contestar. Tantes grips noves, tantes per triar, que gairebé no goso ni respondre "No ho se pas". Potser esperi, de segur que algun símptoma es delatarà. Si hem surt bec o si hem surt cua recargolada. I si curo i faig goig doncs res, un constipat normal. D'aquells que s'agafen gràcies a l'aire condicionat i uns bons companys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario