Caga tió

Són coses que passen, coses que no tenen explicació.
Doncs aquest any el tió s'ha acurat en portar-me tot allò que havia pensat necessitar. Però no us penseu, no ho havia escrit en la carta als reis i ni tan sols ho havia dit en veu alta. Estava tot apuntat en post-its al cap. Un seguit de notes a llapis guardada en un calaix dels mals endreços.
En una posava un pijama. Els que tinc, a molts, els he de retirar.
En una altre nota arrugada i deia una manta. Sí, a casa som tres compartint sofà i de vegades dues mantes són poques.
La última nota escrita posava que seria interessant anar pensant en comprar-me samarretes de coll alt, doncs la rentadora n'ha segrestat una, de les dues que tenia, i es nega a tornar-me-la.
Després va poder cagar encara un anell, una bossa plena de caramels i poca cosa més.
Estic molt contenta amb aquest tió, un tió una mica alternatiu tot pintat d'indi i empatxat de tanta pell de mandarina.