Tinc una veïna. Una veïna de taula, una veïna de casa, una veïna de bus i per "extrany" que soni de cantonada també. La meva veïna de cursets de sushi, veïna també de la pegatina.Tinc en definitiva una veïna a la meva vida.
Dansà un temps la meva veïna va descobrir el 31. Potser només sembla un numero qualsevol, però un numero que et porta a casa i a la cantonada de les converses interminables. Allà el món ha estat revisat del dret i del reves. La gent ha estat pentinada d'un costat i de l'altre. I les nostres vides exposades com mercaderies per aquells que passaven. Hem cau bé la meva veïna de ciutat, una mica hiperactiva però ja ho tenen. I és que per primera vegada m'he adonat que viure en una ciutat no és tenir-ho tot a mà. Però ara ja tinc una veïna amb la qui poder xafardejar.
2 comentarios:
Doncs ja has tingut més relació amb una veïna vivint a Barcelona un "poc" temps que un servidor amb qualsevol dels meus en tota una vida.
:)
Com trobo a faltar el 31... com et trobo a faltar veïna!!
Cada matí i cada vespre veig la nostra cantonada buida, trista... i et trobo a faltar! però em consola saber del cert que, tot i no pujar cada dia al 31, buscaré i trobaré moments per poder compartir,faci fred o faci calor, amb la millor veïna la nostra estimada cantonada!
mua*
Publicar un comentario