Comprant

Camino distreta, absorta en els meus pensaments, intentant esbrinar quin raonament van seguir els del departament de marketing per posar el que busco entre tants prestatges. No entendré mai pq tenen la farina al costat de la pasta (jo la posaria amb el sucre).
Dono mitja volta, enfilo passadís amunt i abans d'arribar a la següent cruïlla apareixes sense veurem. Camines lentament, passejant la mirada pels productes. En una mà portes el cistell i l'altre es balanceja al ritme dels teus passos. Somric, et mous d'una manera "extranya". Et segueixo cinc passos enrere, no saps que t'observo. Gires cap a les verdures i t'atures davant la rucula, crec que t'acabo d'espatllar la sorpresa. Aquesta nit soparem amanida. Amanida que disfressaràs amb salmó fumat, alvocat, tomàquet i formatge. Tot per a que mengi una mica de verd. M'aturaria a observar-te, m'agrada mirar-te quan no hem veus. Sempre amb aquest posat tan seriós. Faig els passos que em queden i et planto un peto a la galta. No et sorprèn, em mires als ulls i fas un mig somriure. Deus pensar que estic boja.
Reprens de nou el teu camí direcció en busca d'un altre cosa, m'agafo a la teva mà. Hem sento com una nena petita, caminant un pas darrere teu hem deixo dur distretament mentre et parlo sobre algun tema que no t'interessa. Sóc completament feliç en aquest precís instant que fem la compra. No m'importa res més i sóc incapaç de veure que no m'escoltes.
A la cua, esperant per pagar, deixes el cistella ple al terra i m'abraces, hem fas un peto al cap i el món segueix girant, no saps que el meu cor batega ràpidament i que m'he quedat molt quieta per no trencar la màgia d'un instant inesperat. És llavors que la balança sempre s'inclina a favor i tots els pros desapareixen per art de màgia.
Estic convençuda que tot seguirà igual durant molt i molt de temps. És en dies tan normals i quotidians que els llaços vermells es lliguen i es relliguen.