Hi ha gent que sembla que no te por a res. Un dia es lleva pel mati i decideix donar la volta a la seva vida. Liar-se la manta al cap, arreplegar els quatre trastos i plantar-se mirant un altre horitzó.Jo en canvi segueixo on era i fins hi tot una mica més perduda. Passen els anys i no acabo de saber el que vull, o potser sí però no arriba mai.
2 comentarios:
Carai noia.... és que escrius exactament el que penso i sento!
És bonica somiar, desitjar, anhelar... Però estaria bé, algun cop, tenir la valentia per fer-ho realitat, no trobes?
Jo, pel que sembla com tu, estic engabiada en el present correcte. Faig el que es considera normal i estic en un lloc i vivint una vida només perquè és "el que s'ha de fer" i també perquè la cobardia em formula mil preguntes d'aquestes que comencen per "I si...?"
I així passa un dia rera l'altre, lent i ple de dubtes de si no seria més feliç deixant-me portar per les idees boges...
Estaria bé ser boig per un dia.
I pel que fa a les mentides piadoses... no miris la mentida en si, fixa't en qui te la va dir. Perquè potser és una persona que sent molta estima per tu i l'afan de protegir de vegades fa fer coses un tant irracionals. Però clar, com sempre, tot és relatiu.
Què haguessis fet tu?
Bona pregunta...
:)
Publicar un comentario