jueves, febrero 25, 2010

Perdonar

Fa dies dona voltes pel meu cap un pensament absurd. Un pensament que m'assetja i m'ataca just abans d'anar a dormir. M’angoixa i podreix els meus somnis. Cada dia que passa, cada dia que deixes passar, perds sense remei l'oportunitat de tornar. Vestit d’innocència i dolor, llop ferotge et vas tornar. Trenco les paraules que en el aire vas penjar i m'abraço a l’esperança de que aquest cop sóc jo la que no et vol perdonar.

No hay comentarios: