Dissabte i tinc la casa plena

Dissabte i la casa es plena de gent, de rialles, de veus, de corredisses pel passadís, la cuina plena de trastos, d'olors noves, de pastetes al terra, de verdures escampades pel marbre. Estreno regal de reis i perillen els dits, afortunadament no hem de lamentar baixes. Ajudants de cuina que animen a les cuineres, que es mouen en una cuina petitona com si ballessin un vals sincronitzat.
Dissabte i la conversa flueix entre el vi blanc i el negre. Safates amb menjar per estrenar, malifetes per inventar. Tothom pica d'aquí i d'allà, n'hi ha per afartar-se. Els entrants es barregen amb el plat fort i tot torna a començar. La mà hem tremola mentre intento dissimular sucant el maki a la soja, mentre menjo una gyoza i una altra. Ara que tot és calma, els nervis surten fugint per la punta dels dits. Rialles i més rialles, anècdotes explicades una vegada i una altra, però seguim rient com si fos la primera vegada. Les hores passen i la gent de mica en mica corre a buscar altres plans, llavors la vetllada pren un caire més íntim, quedem les que quedem i tot es torna més personal. El vi te voluntat pròpia i fa dir allò que no ens atrevim a dir. Sempre units per la mateixa causa, però per una vegada son diferents les parets que ens escolten.
Gràcies a tothom per venir, per gaudir tan com jo d'un dinar en practiques.