Em farà gràcia?

De ben segur algun dia seré així de velleta. Tan vella que ja no m'importi la moda, ni els colors, ni les sabates. Pq aniré sempre amb sabatilles o sabates còmodes, d'aquelles tan lletges que venen a la farmàcia. El cabell blanc, agresta, indomable, cavalcarà en el vent mentre les meves mans arrugades intenten recollir-lo per a que faci una mica de goig. Somriuré amb unes dents que igualment cares, ja no seran del tot meves. Potser el temps ja m'haurà començat a robar les paraules, d'amagatotis, entre les ombres de la nit. Oblidaré on he guardat les claus, les mitges, la família. Seré velleta i jugaré a cartes en el casal, faré safareig i aniré a comprar només per parlar amb algú. Potser hagi canviat d'opinió i tingui un parell de gatets, o potser en Corso sigui encara la meva única companyia. Murmuraré allò de "Aquesta joventut" quan el jovent passi pel meu costat amb empentes i rialles.

No se si em farà gràcia ser tan velleta, però podré fer el que vulgui pq tot estarà permès.
Els dies seran curts, no importarà l'estiu o el hivern, pq la vida s'escaparà com un riu salvatge en busca de les meves claus....