Tardes tontes, tontes tardes

Hi ha dies, hores, moments. Hi ha gent, grups, persones. Que viuen la tragèdia des de un punt de vista còmic. Gent que treu la puntilla a tot i tot són anècdotes a explicar. Gafes, pupes o senzillament mala sort, però els passa de tot. I ric. No en plan cruel, però en aquelles tardes tontes en que el cansament es feixuc i les hores no acaben de passar, la història més absurda pot ser motiu de rialles incontrolades. I és llavors que la tonteria s'apodera d'una i ja no pots parar de riure. Tot et fa gràcia i tot és absurdament divertit. I ja no hi han ganes de treballar, només de passar l'estona entre bambalines i ordinadors. Entre "qüeris" i confusions d'any. Entre morts d'avorriment i cadires trencades. M'encanten aquestes tardes de rialles, de moltes rialles absurdament divertides.