A cau d'orella

No t'ho he dit mai, sovint ho deixo passar, com si no fos important. Però sempre d'una manera o d'un altre m'ho fas recordar. Com si no pogués escapar d'una veritat que a estones m'espanta i a d'altres feliç. I és que sóc a les teves mans, visc en elles i reneixo al sentir-les. Avui t'ho dic a cau d'orella, entre la penombra d'aquesta nit. Potser no ho entens, potser ni tan sols ho dic. I el que surt per la meva boca només és una bocanada d'aire sense so, invisible. Que es perd en l'espai buit de l'habitació. M'aferro a tu per no caure en l'abisme dels meus sentiments i els meus "jo vull", i se que no hem deixaràs, almenys no aquesta nit. Voldria quedar-me desperta, sentin-te respirar, tranquil, absent. Però la son em venç i la matinada se t'emportarà, jo no trencaré cordes, pq visc a les teves mans i se que tornaré a renéixer demà quan tornis, o passat, o la setmana que ve...