Com sempre tornen i passen les festes. Ara immersos de nou en la rutina diària de deixar passar el temps, les hores s'encapritxen lentes i feixugues. I en el reinventar d'aquest nous dies per estrenar, han arribat les rebaixes per acabar-me d’arruïnar. Falten regals, els reis han deixat regals desperdigats, aquí i allà. Suposo que demà sabré si és petit o gran, si és per posar o per menjar. Si l'haurem encertat o senzillament ens hem tornat a equivocar. El que importa és la il•lusió, les ganes i el sentiment. I sense tenir res a veure, ahir vaig fer empanadilles per sopar. Una recepta senzilla que vaig aprendre d'una persona estimada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario