A vegades crec que es cert que tenim un rellotge. Un rellotge intern que com el que reposa sobre la tauleta de nit, inunda tot amb el seu tic-tac molest i ensordidor. Un rellotge que ens recorda els somnis perduts, els no viscuts. A vegades crec que aquests tenen vida propia, i lluiten pel seu temps. Tot i no tocar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario