Tenir fe en les coses, tenir fe en el món. Revisant fotografies antigues, i entenc per antiga tot allò abans d'ara, m'he vist a mi mateixa, en un jo que ja no reconec. Però m'ha agradat veure la felicitat als meus ulls, i un alè d'esperança m'ha envaït, per un segon, per un instant. Creient de nou en l'edat de la innocència, en que tot podria ser, en que la vida és un cercle i el meu encara s'ha de tancar. Espero un cop quedi segellat el destí, dins hi quedin tots aquells a qui estimo i no vull perdre. El tic-tac apreta cada vegada més, ofega en dies com aquest, i els somnis desapareixen. El temps es fa relatiu i cau sobre nosaltres preguntant-nos cap a on anem. I el caminar, inert en nosaltres, fa que avui sigui només un dia per oblidar. Potser demà, de moment un altre dia perdut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario