De mal humor

La gent de bon matí no està mai de bon humor. Segurament hi hagi opinions per tots els gustos, però la regla general és aquesta. No tenim paciència, o millor dit, descendeix el nostre nivell de tolerància. Pq? Suposo pq estem allà, tots, amb un mateix objectiu, arribar a la feina. A les 8:40h ja us informo que és pràcticament impossible agafar un autobús a la zona de Sant Gervasi per baixar a Diagonal. Exactament són deu minuts, tenint en compte les quatre parades que fa entre casa meva i la feina. Per tant seguint aquesta teoria hauria d'arribar aviat cada dia. Però la realitat és molt diferent. L'autobús no passa mai a la mateixa hora, puc estar fins a 15min esperant, jo i tres-centes persones més. Ja que a mida que s'acosten les 9h la cosa s'intensifica. Suposant que arriba un autobús a temps, la gent es posa nerviosa, només veure'l girar la cantonada. El veus venir, intentant visualitzar el seu interior, i la teva fortuna es decideix quan veus enclastat contra el vidre del davant un parell d’abrics. Llavors saps que inevitablement hauràs de lluitar per guanyar-te un lloc dins. Evidentment hi ha dies en els que inexplicablement la cosa és més tranquil•la i fins i tot pots seure en algun seient. Avui, per això, no ha estat un d'aquest dies.
Avui la cosa pintava complicada, quan les portes del bús han tancat i tots com sardines ens hem agafat on hem pogut, creia que no podria ser pitjor. Però en la següent parada m'he adonat que m’equivocava. Just darrera meu hi tenia un senyor, un senyor d'uns cinquanta i tants d'anys. Amb un abric de color camel. Sí, potser són detalls sense importància però és el màxim que he arribat a veure del meu mal son.
Degut a un embús en la primera porta de sortida, la gent encara estàvem a mig camí, sense poder passar. Normalment t'ho fas venir bé, i entre una empenteta per aquí, un "Twister" per allà, arribes a lloc. Però avui ha estat impossible, amb les conseqüències que per desgracia m'ha tocat patir.
El senyor s'ha posat nerviós, hi ha començat a escridassar-nos a la gent que estàvem allà que tiréssim cap enredera que hi havia més lloc. Mentre que al mateix temps, ha començat també a empentant-me. No eren empentes amb les mans, no hi havia lloc per gesticular tant. Era encara més molest ja que ho feia amb el seu propi cos, intentava avançar com un tanc, arrollant tot allò que hi havia al seu pas. Ha estat protestant i empentant-me des de San Eusebi fins a Diagonal que ha trobat un seient i s'ha quedat tranquil. Tranquil ell pq a mi m'ha posat d'un mal humor que no us podeu imaginar. He estat apunt de girar-me i enfrontar-me amb ell, clar que amb tan de públic com tenia m'he tallat. Però he de dir que m'he quedat amb les ganes, amb les ganes de desfogar-me, de dir-li que no eren hores de posar de mal humor a la gent. Que hem semblava molt bé que vulgues reorganitzar la distribució del bús però quina culpa tenia jo d'aguantar el seu abús d'espai personal??????!!!!!!!
Ufffff....