Malgrat les càmeres digitals, les de vídeo i fins i tot els mòbils d'última generació, els moments més feliços només queden registrats en la memòria. Instants que no es tornaran a repetir, tot i exigir a la vida molt més. Apareixen quan menys els esperes, fugaços i efímers. Tan és on siguis, d'on vinguis o el que tant t'ha fet patir. Pots estar cap per avall o només a la cuina fent el dinar, amb el seu dit enganxat a la goma del pantaló. Cadascun fent la seva i units per un gest despistat. La felicitat apareix quan no la desitges ni la busques, quan el món queda darrera la porta i dins només i ets tu. Res farà que torni, que aquell moment es torni a repetir. Es perdrà per l'obscur laberint de la memòria, en busca de tants d'altres. I sense poder evitar-ho surt el monstre que hi ha en mi, i vol més, molt més. Vol capturar aquesta familiaritat i esparcir-la per tota la meva vida, donant la oportunitat de que cada dia sigui un dia feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario