Odio les mentides, sobretot les piadoses. Reconec que tots ho fem i a vegades per protegir algú que ens apreciem. Però avui estic enfadada i no ho puc evitar. Avui estic enfadada per les mentides regalades gratuïtament sense cap necessitat, per endolcir la vida, per endolcir la realitat. Estic molt i molt enfadada i per no enviar el mail que hauria d'enviar escric aquí, crido i patalejo. Estic enfadada pq no es va dir la veritat, una veritat que reclamava justa. Per una covardia que avui menyspreo més que les mentides piadoses. Si de mi depengués enfrontaria cara a cara aquestes mentides i, tot i el pas del temps, reclamaria la veritat dels llavis.
Pq amb aquestes mentides piadoses s'ha enfosquit allò que era llum, que era estiu, que era Sardenya. Miserables les mentides, miserables les paraules de la boca, miserable la persona que un dia era i ja no és.
Estic enfadada molt enfadada amb mi mateixa per creure tantes mentides una altra vegada.
Pq amb aquestes mentides piadoses s'ha enfosquit allò que era llum, que era estiu, que era Sardenya. Miserables les mentides, miserables les paraules de la boca, miserable la persona que un dia era i ja no és.
Estic enfadada molt enfadada amb mi mateixa per creure tantes mentides una altra vegada.
1 comentario:
dono una ullada al blog
salutacions des de Reus
Publicar un comentario