Armari

Vas arribar per fer fora tots els meus fantasmes i ara marxes amb l'últim per a que pugui tornar a dormir sense mal sons, sense pors. Marxes emportant-te tot de coses dolentes que no hem deixaven continuar. Has estat part de mi sense que jo formes part de tu. Indolor, casi, i per la porta del darrera desapareixes sense fer soroll, per fer-me lliure i senyora del meu destí. He rigut, m'he enfadat, me tornat a il·lusionar. Ara se que hi ha molt més quan algú t'abandona.
Sóc invencible gràcies a tu, m'hagués agradat que estiguessis aquí per contemplar-ho.
Tinc un cor gegant on abans només hi havia foscor, el món s'ha quedat sense fronteres des de que Roma va caure als nostres peus.
Corrent aires nous i gelats, i tot i no ser tan feliç com voldria, ara ja dorms dins d'una capseta petita al fons de l'armari. Allà on els llaços vermells no es poden trencar, allà on no existeix el temps ni els impossibles. On les decisions fermes a vegades no ho son tan...