El temps, amic invisible que sempre m'acompanya en el silencia de la soledat. Ara ha fet que hagi passat una setmana sense ni tan sols adonar-me, sense ni tan sols consultar-me. I la setmana es transformarà en mes i aquest en any i res i tot seguirà i seguirà. Tinc només un pensament, una cançó es repeteix incansable. "Necessito despertar en un dia radiant".
No ploro ni recordo, són decisions que jo no he pres i no deixaré que afectin els meus dies, els meus plans, els meus nous projectes.
Temps que tot vol relativitzar, les coses es veuen diferents. Ara que pintes un nou mai més a la meva vida seré jo qui digui prou. "Hauria d'haver estat diferent".
No ploro ni recordo, són decisions que jo no he pres i no deixaré que afectin els meus dies, els meus plans, els meus nous projectes.
Temps que tot vol relativitzar, les coses es veuen diferents. Ara que pintes un nou mai més a la meva vida seré jo qui digui prou. "Hauria d'haver estat diferent".
No hay comentarios:
Publicar un comentario