Les promeses a vegades són coses que oblidem. Les promeses que es fan entre riures, aquestes s'obliden encara més fàcilment. Però jo ahir no vaig faltar a la meva paraula. Ahir vaig passejar tota sola per la Ciutadella sense rumb, sense destí.Ahir vaig seure en un banc a contemplar un dia qualsevol. A deixar passar les hores. I ara hem sento millor sabent que jo he fet la meva part, sabent que encara tinc paraula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario