Mitjans de setmana i ja no hi han gaires ganes de fer molt més.
I veient volar la mosca m'ha vingut al cap l'escapada fugaç de l'equip a London.
No hi ha molt a dir, que va ser increïble, que va ser diferent, que va ser divertit. Londres com sempre i de nou. T'acull amb els seus braços sempre oberts, renovant les il·lusions i les ganes de perdre's per aquells carrers, els més turístics i els amagats, els que t'acaben sorprenent i els que et recorden aquell estiu de la teva joventut. I se m'escapa un somriure distret mentre escric aquestes línies i degusto de nou, amb la dolçor que aporta sempre el temps transcorregut, aquell cap de setmana curt.
I veient volar la mosca m'ha vingut al cap l'escapada fugaç de l'equip a London.
No hi ha molt a dir, que va ser increïble, que va ser diferent, que va ser divertit. Londres com sempre i de nou. T'acull amb els seus braços sempre oberts, renovant les il·lusions i les ganes de perdre's per aquells carrers, els més turístics i els amagats, els que t'acaben sorprenent i els que et recorden aquell estiu de la teva joventut. I se m'escapa un somriure distret mentre escric aquestes línies i degusto de nou, amb la dolçor que aporta sempre el temps transcorregut, aquell cap de setmana curt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario