Perdut entre les ombres divaga el meu pensament,
divagant entre els carrers d'aquesta gran ciutat.
Portant el pes de tants camins caminats,
el pes de tants passos donats.
En el silenci de la meva nit,
recorro per últim cop aquests carrers,
amb la seguretat de no tornar mai més.
Desfaig els nusos de la memòria
seguint fils mal lligats,
al meu voltant corren, salten i juguen rostres desfigurats.
En les butxaques no hi porto més
que tardes malgastades
i per un forat hi vaig perdre,
fa molts anys, l'esperança.
Retorno sobre els meus passos
cap a la fi d'aquesta última nit,
sota una lluna estrellada
quedaran totes les penes d'aquest vell
que no va saber somniar.
