Un segon per parar el món

Com cada mati arriba esbufegant a la cruïlla. Just per veure en hora punta els cotxes passar. El semàfor en vermell li permet recuperar l’alè i amb la mirada busca entre la gent que ocupa els cotxes. No li cal preguntar-se, sap que no és possible. Coincidir. La ciutat és molt gran, la gent es mou amunt i avall, i depèn de molts factors, masses. Un sol segon cal per a que res es doni. Però avui, el segon esperat ha arribat. Aquell que les seves retines retenen inclús després d’haver passat. El món li ha concedit un segon, lent, tranquil, silenciós. Com a càmera lenta veu passar l’últim cotxe, solitari, a l’altra banda del carrer. Passa de llarg camí del seu destí, sense saber que parada en l’altra vorera hi ha algú que l’observa. L’observa. De peu, en mig de la gent, amb els peus freds i les mans a les butxaques. I per primer cop no sent res.

Com cada mati arriba esbufegant a la cruïlla. Just per veure en hora punta els cotxes passar. Y passen.

Fragil

De vegades se que ets el meu somni de vidre. Fràgil, constant, perfecte.

T’observo des de l’obscuritat del meu pensament. De reüll. No saps que t’esperava, que desitjava que arribessis amb tantes ganes que ara no em crec que siguis aquí. Efímer, segur, càlid.

Noi dels pots de vidre

Mai et vaig dir que erets el meu noi dels pots de vidre.

 Et vaig reconèixer al veure't, com si fos possible que la memòria viatges més enllà del temps i les vides. Noi de somriure fàcil i cor gran. T'has volgut convertir en ocell i voles molt amunt, tan amunt que els núvols ja no et poden tapar la llum del sol.

 

I ja no ens queden pactes que complir.

 

 

Any 2015

Si en algun moment vaig desitjar que el 2015 em portes coses noves, girs, velocitat, emoció i sobretot riures, no sabia el que estava fent. Pq he tingut tot això i més!

I malgrat no tot hagin estat flors i violes, i la vida sempre aporta la seva pròpia obscuritat, creuo els dits pq tot allò que m'ha aportat no desaparegui.

Tan Cert, tan clar i tan breu...

De Momento Abril

Tot i que la primavera queda molt lluny d'on ens trobem ara, cançons que apareixen de cop i repent. Aportacions úniques a la banda sonora d'una vida qualsevol, on mirar parets blanques plenes de colors i dormir en llits aliens són coses habituals.

Allò que tu tan volies per mi

Escolto les teves paraules a través de la distancia que acumulen els anys. M'entristeix que en un dia com el d'avui tu ja no hi siguis. Que la vida vulgui avançar sense tu. I la ràbia em recorre les galtes mentre el món segueix el seu curs. Com si l’amor no fos suficient per aturar la vida. Escolto les teves paraules sortir d’algun recó de la memòria. Ja no les sento amb tanta claredat però se que hi són, que sempre hi seran per mi. Per quan necessiti tenir-les, per quan la vida no vagi bé i per quan la vida s’entesti a fer-me feliç. Pq vull que sàpigues que ho sóc, avui sóc feliç. Se que ho saps, allà on siguis se que ho saps.

Cert clar i breu (amb lletra) - Mishima

Coses que només passen un dilluns al vespre i s'allargen una semana.