De vegades se que ets el
meu somni de vidre. Fràgil, constant, perfecte.
T’observo des de
l’obscuritat del meu pensament. De reüll. No saps que t’esperava, que desitjava
que arribessis amb tantes ganes que ara no em crec que siguis aquí. Efímer,
segur, càlid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario