viernes, junio 25, 2010

Ultimes voluntats

Ultimes voluntats.

Dilluns, 28 de Juny de l’any 2010.

Després d’un intent de pont, mal planificat, amb una temperatura exterior de 27º i una temperatura interior de -15º, els treballadors d’una empresa de serveis qualsevol (la vamos a llamar anonimamente JR) de guàrdia en la oficina un divendres per la tarda d’un pont de Sant Joan moren d’avorriment sobtadament a les 18:22h. Els seus companys els han trobat aquest mati quan tornaven de quatre dies i mig de vacances. Els cossos restaven immòbils asseguts a les seves cadires, sobre les taules davant de les pantalles d’ordinador. No estan confirmades les causes de tal desgracia col·lectiva. Fins el moment es treballa amb dues hipòtesis possibles. La primera és per hipotèrmia, el color blanquinós i les extremitats engarrotades fan sospesar aquesta com una de les principals teories dels policies forenses encarregats de la investigació. L’altre teoria mantinguda fa referència a les llargues hores d’esclavitud laboral a la qual es van veure sotmesos durant les lentes i pesades hores de divendres. L’hora del esdeveniment no ha estat concretat ja que va ser un procés progressiu el qual va anar afectant als treballadors d’aquesta empresa de serveis que anònimament anomenem JR. Els familiars s’apilen a les portes per demanar una explicació a la tragèdia i reclamen explicacions a l’atrocitat comesa de venir a treballar un divendres de pont i a més allargar l’agonia fins les 19h.
Un prestigiós equip de psicòlegs de QM estan donant soport als companys afectats supervivents de la tragèdia, doncs van gaudir d’un pont llarg i calorós en les platges del nostres país.
L’equip de mossos de esquadra encarregat de la investigació ha contractat els serveis d’un parapsicoleg per atendre les queixes dels difunts per tal de recollir més pistes sobre el cas.
A continuació adjuntem imatges escalofriants dels cadàvers trobats dins empresa anònima JR. Avisem de l’alt risc que corren de ferir la seva sensibilitat al veure les següents imatges, no ens fem responsables de les conseqüencies.
Diari un país.

30,29,28.....

En qüestió d'una setmana començarà el compte enrere. Un mes, tan sols un mes per marxar a NY, per llogar cotxe i perdre'ns per les carreteres americanes camí de Nova Anglaterra. Buscant els fars en la nit i l'olor a mar. Dormirem en motels de carretera i esmorzarem cafè dolent. Tot allò que veus en les pel•lícules i que ara farem nosaltres. Serà divertit. Serà tot allò que vulguem. Passarem per Salem i compraré una tassa amb forma de carbassa. Veurem balenes o això ens han dit. Anirem en ferri i segurament ens acabi plovent. Tot això amb gust a BlodyMary. Anem sense agenda, sense planing, seguint la direcció del vent.

miércoles, junio 23, 2010

Els numeros a vegades ens fan molt feliç

Ja veig la llum al final del tunel, al final de moltes coses, l'inici de la meva vida!

lunes, junio 21, 2010

Temps era temps en la nostra història

Farà dos dissabtes vaig tenir una reunió d'aquelles que alguna gent sembla que els hi agrada tant. Fa quinze anys que va acabar 8è d'EGB i és el tercer sopar al que assisteixo. Van crear un comitè de festes que estan obligats a fer un sopar d'aquest tipus cada cinc anys. No és que m'emocioni, només vaig passar dos anys de la meva vida en aquella escola i la veritat és que el que millor recordo van ser els estius, això diu molt, oi?
Però tinc amigues que sí els es important i no els puc fallar. I de pas l'excusa perfecte per tornar a veure la M que des de que va marxar només ens veiem un parell cops l'any. I mirant les fotos de llavors, i mirant les fotos d'ara la veritat és que hem millorat molt. Bé, les noies hem millorat molt. Les malles i ciclistes amb samarretes amples de ratlles van fer molt de mal. Ara que som adults i paguem les nostres pròpies factures, la gent fa repàs dels dies viscuts i alguns el saldo continua sent negatiu.

viernes, junio 18, 2010

Fent neteja

Un dia qualsevol de primavera la casa queda potes amunt, escombrar, fregar, rentar. Tot queda lluent per rebre amb els braços oberts la nit de Sant Joan. Sota el llit piles de sabates ordenades i llustrades, bolsos d'estiu i les xancles de la platja. Però sota el llit hi guardo moltes altres coses. Secrets. Una caixa plena de coses de ja fa molts anys. I de sobte em trobo de nou obrint la caixa de Pandora, des d'on surten vells fantasmes que no espanten i llegeixo de nou les nostres paraules.
Somric, al contemplar la tonelada de papers que guardo. Mails i més mails de dos desconeguts passant la tarda. Torno a llegir històries de cafès que mai es van fer, de sobres plens de factures i d'un coronel (o era capità?) anomenat Marcos que no se d'on va sortir. Sempre he tingut una assignatura pendent, ordenar tota aquella història i donar-li forma, potser algun dia sigui capaç. Era divertit parlar de res i de tempestes amb un desconegut. Llavors tenia un amic, que conduïa de nits i fumava en pipa. Ara, que parlo des de la indiferència del pas dels anys, somric aquelles paraules que tan m'agradava escriure. Un joc innocent. Un secret. Una abella que revoloteja en l'albor del temps.

jueves, junio 10, 2010

Nit de Fados a Barcelona

No cal anar molt lluny per trobar el món sencer prop de casa. Aquesta nit toca nit de Fados, un trosset petit del meu Portugal enyorat. Bona companyia i una crep per sopar amb melmelada de tomàquet, que més puc demanar per un dijous qualsevol? L'estiu s'olora ja pels carrers, converses a la cantonada i la nit refresca l’asfalt adormit. Aquí us deixo la cançó de tancament, si podeu no dubteu en comprar un bitllet que us porti aquest país tan desconegut.
Uma Casa Portuguesa (Amalia Rodrigues)

jueves, junio 03, 2010

M'ho preguntes?

Ahir algú em va preguntar pel pas del temps. Per tu no ha passat el temps? I respondre una pregunta tan senzilla va resultar complicat. Sobretot quan el temps de vegades s'encapritxa elàstic i sembla que va molt lent quan de cop et dones compte que tal dia farà un any. No se si m'explico? I si a tot això lliguem els sentiments doncs potser l'equació te masses incògnites i no te una única solució. I els de números ja sabem el que implica.
Casi ha arribat l'estiu i jo ja m'he tallat els cabells, tinc els bitllets i el visat apunt per marxar i una vegada més em deixaré en dur pels dies tranquils i normals, oblidant i fent veure que ja res m'importa. Per mi ha passat el temps? Suposo que la resposta més sincera seria que no. La que engloba més part de veritat. Clar que sóc dues persones lluitant per una mateixa vida i cadascuna te la seva manera de veure les coses. Però cap part de mi toca gaire de peus a terra i m'he de fiar d'aquells en els qui encara confio per seguir el camí més adequat. El temps és relatiu però la pena ja no m'acompanya i la nostàlgia forma part de les ombres del dia. Ahir mentre girava el meu cervell cap un costat i cap a un altre la idea d'aferrar-me a una altra pena em va semblar abominable. No estic preparada per deixar-me caure de nou.
Potser, qui sap, segueixo en aquell vaixell tornant a Sardignia, aferrada a la idea que tot era normal, amb el sol de la tarda caient sobre el món i escoltant paraules boniques. I mirant sota aquest prisma hagi de dir que per mi el temps definitivament encara no ha passat.

martes, junio 01, 2010

Pq no?



Hi ha preguntes que no tenen resposta.

Una nova creació

Primer dia de juny i aquí anem tots de bòlid. Entren les preses i les ganes de cridar. Doncs no hi ha millor manera de fer passar les penes que una bona magdalena. Aquí us presento la meva nova creació, treta d'una recepta d''un dels millors blogs de cuina amateur. No s'assembla molt a la foto de la recepta però és que quan vaig llegir que només duia una culleradeta de cacau en pols vaig pensar que era poc tractant-se de xocolata i en vaig acabar tirant mig pot així que va perdre part del seu color rogenc característic. La pròxima vegada faré cas a les indicacions.